dimecres, 11 de febrer del 2009

Roberto Saviano

Roberto Saviano

Aquests dies, Roberto Saviano ha participat en la Setmana de Novel·la Negra a Barcelona. Fa llàstima aquest xicot (és molt jove). Té una mirada trista, fins i tot quan somriu. I crec que la seva tristesa no és deguda solament a la amenaça de mort de la Camorra (del Sistema, com li diuen els mateixos membres de l’organització criminal de la Campània; Camorra és el terme que fa servir la policia), que també: ha de canviar cada nit d’hotel per no ser localitzat, i no pot fer vida normal. El present és tan intens que no pot pensar en un futur que no sigui l’immediat, i sempre el mateix: fugir. Durant anys, perquè la Camorra té molta memòria; més encara: és un decret que es pot executar avui o dintre de vint anys. Esgarrifa de pensar-ho.

Però veure que el motiu, que ha donat la Camorra per dictar el terrible decret, és compartit ha de generar un profund desànim, una desesperança sense límits. “Dóna una pèssima imatge de Nàpols” És a dir, que es pot destruir l’entorn físic i social, sense miraments ni pels propis “soldats”. El crim és dir-ho, revelar la veritat, donar una mala imatge. És pervers, molt pervers, que la imatge valgui més que la realitat. Els mafiosos, no, Saviano ha fet “una bruta figura”.

Recomano fervorosament la seva obra Gomorra: és un document imprescindible per anar pel món, com diu Jordi Basté; directa, crua, periodística i, també, inquietant. La seva lectura porta a la conclusió de que totes les activitats legals tenen un segment il·legal, totes, fins les més netes, surten o acaben en la brutícia. I, de màfies, n’hi ha moltes. I segments bruts, molts més encara. Haurem de fer cas al Gato Pérez, quan deia en aquella cançó:

SOS, socorro urgente
el mundo en manos de delincuentes.




Si us ha quedat cap dubte sobre el cas Eluana, llegiu el preciós article de Saviano: Pidan perdón a Beppino Englano (El País, 11 de febrer de 2009).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada