dimecres, 18 de febrer del 2009

Charles Darwin

Charles Darwin

També el dia 12, de 1809, va néixer Charles Darwin, i la comunitat científica ha declarat aquest bicentenari del naixement, l’any Darwin.
Charles Darwin és un d’aquests homes, la contribució dels quals –com Sòcrates, el tàndem Copèrnic-Galileu, Newton, Nietzsche, Marx, Freud o Einstein- canvia radicalment la manera de veure el món, que propicien un canvi de paradigma (vegeu La estructura de las revoluciones científicas, de Thomas Kuhn – FCE, 1962). Afegim que és la conjunció de la seva poderosa personalitat i el temps en que va viure que ho fan possible, el que ens porta a la conclusió que, de grans personalitats, n’hi ha sempre, però no sempre estan madurs els temps. D’enllaços, n’hi ha tants com en vulgueu. En limito a donar el del CSIC
http://www.darwin2009.csic.es/
i el que proporciona gairebé totes les seves obres online:
The Complete Work of Charles Darwin Online - http://darwin-online.org.uk/

Al suplement Babelia de El País (31 de gener de 2009, http://leereluniverso.blogspot.com/search/label/darwin), Muñoz Molina diu que la prosa de Darwin “posee una fuerza narrativa que sólo pueden compararse con las de las grandes novelas.” Referint-se a Diario de viaje de un naturalista alrededor del mundo, “con un título tentador como de novela de Julio Verne”, diu: “No creo que hubiera habido desde Herodoto un viajero tan curioso como Charles Darwin. A Darwin le interesa todo, se fija en todo, lo describe todo.” “[...] las palabras de Darwin tienen la precisión de la poesía y de la ciencia. Con cada una de sus observaciones infinitesimales estaba tanteando, construyendo sin saberlo aún, la teoría de la evolución, la trama de novela más colosal y verdadera que nadie ha inventado nunca".

dimecres, 11 de febrer del 2009

Roberto Saviano

Roberto Saviano

Aquests dies, Roberto Saviano ha participat en la Setmana de Novel·la Negra a Barcelona. Fa llàstima aquest xicot (és molt jove). Té una mirada trista, fins i tot quan somriu. I crec que la seva tristesa no és deguda solament a la amenaça de mort de la Camorra (del Sistema, com li diuen els mateixos membres de l’organització criminal de la Campània; Camorra és el terme que fa servir la policia), que també: ha de canviar cada nit d’hotel per no ser localitzat, i no pot fer vida normal. El present és tan intens que no pot pensar en un futur que no sigui l’immediat, i sempre el mateix: fugir. Durant anys, perquè la Camorra té molta memòria; més encara: és un decret que es pot executar avui o dintre de vint anys. Esgarrifa de pensar-ho.

Però veure que el motiu, que ha donat la Camorra per dictar el terrible decret, és compartit ha de generar un profund desànim, una desesperança sense límits. “Dóna una pèssima imatge de Nàpols” És a dir, que es pot destruir l’entorn físic i social, sense miraments ni pels propis “soldats”. El crim és dir-ho, revelar la veritat, donar una mala imatge. És pervers, molt pervers, que la imatge valgui més que la realitat. Els mafiosos, no, Saviano ha fet “una bruta figura”.

Recomano fervorosament la seva obra Gomorra: és un document imprescindible per anar pel món, com diu Jordi Basté; directa, crua, periodística i, també, inquietant. La seva lectura porta a la conclusió de que totes les activitats legals tenen un segment il·legal, totes, fins les més netes, surten o acaben en la brutícia. I, de màfies, n’hi ha moltes. I segments bruts, molts més encara. Haurem de fer cas al Gato Pérez, quan deia en aquella cançó:

SOS, socorro urgente
el mundo en manos de delincuentes.




Si us ha quedat cap dubte sobre el cas Eluana, llegiu el preciós article de Saviano: Pidan perdón a Beppino Englano (El País, 11 de febrer de 2009).

dimarts, 10 de febrer del 2009

Corrupció

M'abstinc de comentar les corrupteles del PP i les bufonades de Berlusconi. Em remeto a la frase de Disraelí, primer ministre britànic:

Els governs conservadors no són res més que hipocresia organitzada.

dilluns, 9 de febrer del 2009

John Updike

Fa uns dies, el 27 de gener, va morir John Updike. Tot i ser molt conegut, he de reconèixer que no l'he llegit mai. Només sé que és famós pels seus retrats de la classe mitjana americana. ¿És millor, o comparable, a Carver? Si hi ha qui me'l recomani fervorosament, el posaré a la meva -llarga- llista de lectura...

divendres, 6 de febrer del 2009

Julio Cortázar

Julio Cortázar

El dia 12 farà 25 anys que va morir Julio Cortázar. Hi ha moltíssimes pàgines dedicades a l'escriptor argentí. Per fer-se una idea, poden servir la pàgina oficial de Cortázar

http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/cortazar/index.htm

la d’enllaços de la Biblioteca Virtual Cervantes

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/MuestraRecursosWeb?portal=0&autor=2951

o la pàgina dedicada a literatura hispanoamericana sololiteratura:

http://www.sololiteratura.com/cor/obrasdecortazar.html

Com a mostrari de la seva producció, recomano la lectura de dos contes, aquests:

La caricia más profunda a La vuelta al día en ochenta mundos (1967) http://www.materialdelectura.unam.mx/index.php?option=com_content&task=view&id=44&Itemid=30&limit=1&limitstart=6

Casa tomada a Bestiario (1951)
http://www4.loscuentos.net/cuentos/other/1/1/1/

També hi ha una lectura d’aquest conte a càrrec propi Cortázar, però no coincideix del tot amb el text, possiblement perquè la lectura es basa en una versió anterior.

http://www.youtube.com/watch?v=tWP5oaNtJzU&feature=related

Ara que Cortázar va ser mestre de l’estranyament, explicant les coses més quotidianes com si fossin totalment desconegudes, un procediment que en absolut és exclusiu dels escriptors. Compareu les seves magnífiques Instrucciones –para llorar, para tener miedo, para subir una escalera, para dar cuerda a un reloj-, al llibre Historias de Cronopios y de Famas (1962), amb la famosa manera de seure a una cadira del genial Charlie Rivel.

http://www.sololiteratura.com/cor/manualdeinstrucciones.html

I, és clar, Rayuela.

Joaquín Soler Serrano, en el programa "A fondo", li va fer una llarga entrevista, que es pot veure a Youtube; apareix a trossos i en desordre, però val la pena.

http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=OTxDOJSh0Ok

dimarts, 3 de febrer del 2009

Frases de portada

La verdad es la verdad, dígala Agamenón o su porquero.
Juan de Mairena (Antonio Machado)

El capital viene al mundo chorreando sangre y lodo por todos los poros, de la cabeza hasta los pies.
Karl Marx

Un mundo de demandas siempre crecientes no sólo es malo; el único término adecuado para nombrarlo es "Infierno".
Iván Ilich

No sé lo que es hoy en día “gozar de la vida”, como no sea gastar dinero y hacer el mamarracho para sofocar el mortal aburrimiento de un mundo malvendido.
Rafael Sánchez Ferlosio

Y, para evitar la consabida tentación de “cualquiera tiempo pasado fue mejor”, baste recordar otra frase de Juan de Mairena:

Si aquellos polvos trajeron estos lodos, no se puede condenar el presente y absolver el pasado.